Capítol segon.

Començava a ser habitual desaparèixer entre la multitud, els dos junts, amb l'objectiu de trobar un racó tranquil on gaudir de la intimitat que necessitàvem. Quan estàvem sols no ens comportàvem com dos amics convencionals i deixàvem fluir alguns dels nostres desitjos, secrets i reprimits.

La música de la festa sonava forta; l'Ivan em va preguntar, a cau d'orella, si el volia acompanyar a buscar unes begudes. El seu to de veu i la poca distància que em guardava, em van indicar que volia alguna cosa més. També em va fregar la mà per l'esquena i em va mirar amb aquells ulls juganers, que acostumava a posar quan tenia ganes de divertir-se d'una manera diferent. Sempre era ell el que decidia quan era el moment d'escapar-nos junts, però mai verbalitzava el que volia, no de manera directa. A més a més, tenia molta cura d'amagar aquell secret que tan sols coneixíem nosaltres dos. Aquell era un secret que, a vegades, fins i tot semblava amagar-se a si mateix.

La resta de la colla cantava i ballava eufòrica, ocupava bona part de l'espai i molestava lleugerament a les persones que tenien al voltant. Tots ells sabien que l'Ivan i jo teníem connexió, però, cap s'imaginava el que passava entre nosaltres quan ningú ens podia veure. Nosaltres mateixos no enteníem el que passava; l'Ivan no acceptava del tot aquella situació, i jo em conformava amb aquella relació; un vincle basat en experiències sexuals poc satisfactòries, una mica d'afecte i moltes mentides. Jugàvem a ser persones diferents en un entorn regit per la norma heterosexual, de la que em semblava impossible escapar.

A la cua de les begudes la gent s'amuntegava desesperada per arribar a primera fila, i per fi, reclamar el seu torn. L'Ivan va aprofitar l'ocasió per col·locar-se darrere meu i deixar que la multitud l'estrenyés contra mi. Ho feia com si no passés res, i jo vaig reaccionar igual. Em vaig deixar utilitzar perquè el meu amic s'excités, i en cap moment vaig fer cap comentari, ni cap altra acció, per separar els nostres cossos.

L'Ivan acostumava a comportar-se d'aquesta manera des que va descobrir que m'atreien els nois; havia deduït que m'agradava l'Albert i també s'havia fixat que els meus ulls miraven sovint cap a llocs insospitats. Va confirmar aquesta teoria quan, després d'ensenyar-me en diferents ocasions el penis, un dia em va proposar masturbar-lo. Ho va fer després de moltes indirectes, i jo vaig accedir amb tanta por com il·lusió. Va ser la meva primera experiència sexual amb un home, però per ell va ser un simple joc entre col·legues que han begut massa. No obstant això i des d'aquell dia, l'Ivan aprofitava qualsevol ocasió per trencar la distància física que ens separava. Inclús va començar a tindre petits detalls amb mi; alguns bonics, com el dia que em va fer un massatge al cap fins a quedar-me adormit; i altres no tan bonics, però excitants, com el dia que em va enviar un vídeo ensenyant-me com ejaculava.

Un cop aconseguides les begudes ens vam dirigir darrere de l'edifici dels jardiners, on mai hi havia ningú. Coneixíem el lloc i ens feia sentir segurs. Allà vam seure, molt junts, a uns esglaons antics prou còmodes; vam parlar de quatre ximpleries mentre preníem les cerveses. Pocs minuts després, l'Ivan va iniciar el joc de passar-me la mà per la cara; no era un gest suau i afectiu, em volia molestar i crear una situació d'estira-i-arronsa. Ell acostumava a utilitzar estratègies juganeres, vagament afectives, per aconseguir el que volia; aquelles situacions que creava, acostumaven a tindre un desenllaç sexual. Com era d'esperar, no va tardar a agafar-me la mà i jugar amb aquesta; primer fent-me un massatge a la palma, després jugant amb cada un dels meus dits. La conversa va pujar de to, el terreny estava preparat.

Unes mirades de l'Ivan, tan fugaces com trapelles, em van indicar que era el moment d'abandonar el rol d'amic heterosexual. Amb una mirada de resposta i aprovació, vaig deixar que el meu amic guiés la meva mà cap a la bragueta dels seus pantalons. El seu penis estava tan dur que em va costar pensar que aquella reacció era la pròpia d'un amic convencional. Però qui era jo per jutjar la resta? El vaig palpar amb entusiasme, com acostumava a fer.

Normalment l'Ivan es mostrava tal com era quan estàvem sols. Sempre defensava la seva heterosexualitat, però en aquells moments íntims, creuava límits dels quals després s'avergonyia, però que sempre tornava a buscar. Era impossible negar la nostra atracció.

Estàvem tan calents que vam marxar cap a casa sense acomiadar-nos de ningú; un missatge de "whatsapp" ens va proporcionar l'excusa que ningú havia demanat.

La tornada va ser lenta però entretinguda. L'Ivan caminava com un mort vivent, tot i que no necessitava la meva ajuda per caminar, la utilitzava de totes maneres. Aprofitava la proximitat per magrejar-me i deixar-me clar tot el que em faria al llit. Sonava una mica fastigós, però era el primer cop que expressava els seus desitjos de manera tan clara, i aquest fet em va agradar. A més a més, jo estava tan excitat que no podia deixar de pensar en el moment de complaure'l.

A mig camí de casa seva, em va encastar contra una paret i va començar a acariciar-me el pit i la panxa, per sota de la samarreta. "No em puc aguantar més", va dir, mentre les seves mans palpaven el meu cos. Sempre deia que el meu cos era fi i suau com el d'una dona, potser per justificar les seves ganes de tocar-lo i experimentar amb aquest.

Jo em vaig deixar fer, atrapat entre la seva pelvis i el ciment de l'edifici, una mica confós però tant excitat com ell. Em mirava amb desig i era el primer cop que m'aguantava la mirada més de dos segons en una situació com aquella. Però el més important va ser que qualsevol ens podia veure, i aquest fet no va semblar importar-li.

La intensitat de les carícies va disminuir i l'excitació es va fondre amb el sentiment; ens miràvem als ulls mentre ens acariciàvem, a poc a poc, com dues persones que s'atrauen i també s'estimen. El temps es va aturar per deixar espai a un petó que no es va produir.
Jo estava segur que l'Ivan tenia por que, entre nosaltres, es produís el primer petó, i com era previsible, va ser ell el que va trencar aquell moment tan màgic.

La resta del camí va ser tensa i freda, ja no caminàvem agafats. Quan vam arribar a casa seva, l'Ivan va anar directament a la seva habitació sense mirar-me ni dirigir-me la paraula. Jo el vaig seguir, després de passar per la cuina a beure una mica d'aigua i omplir un got per ell. La seva habitació estava fosca, però podia veure perfectament la figura de l'Ivan estirada decúbit pron al llit. S'havia tret tota la roba menys els calçotets, i vaig admirar uns segons el seu cos abans de deixar el got d'aigua sobre la seva tauleta de nit. Ell no va reaccionar en cap moment i em vaig plantejar marxar, o com a mínim, anar a dormir a la sala d'estar.

L'Ivan no semblava dormir, però, tampoc semblava tenir cap intenció d'interactuar més amb mi. No obstant això, em vaig treure els pantalons, les sabates i els mitjons; després em vaig estirar al seu costat amb l'esperança de rebre qualsevol estímul de part seva. Com ell continuava sense reaccionar em vaig donar la volta amb la intenció d'anar a dormir; vaig pensar que potser al matí seria diferent, i que podríem jugar una estona al llit abans de tornar a les nostres vides.

Però no vaig haver d'esperar tant. Quan estava submergit en tots els enigmes d'aquella relació, abans de quedar-me adormit, vaig escoltar com l'Ivan s'incorporava per beure aigua. Després vaig notar com s'apropava a mi, a poc a poc, i s'enganxava a la meva esquena. Un calfred em va recórrer tot el cos quan vaig notar el contacte del seu sexe.

Aviat vaig notar com el seu penis creixia i pressionava els meus calçotets, mentre amb les mans acariciava el meu cos; primer el pit i la panxa, després l'esquena. Amb la cintura refregava el seu penis empresonat contra el meu cul, amb uns moviments sensuals que aviat vaig començar a seguir. Va ser tota una sorpresa sentir els petons de l'Ivan a la nuca i el coll, però no va tardar a treure's els calçotets i fer el mateix amb els meus. Em va tocar una mica el penis, que no acostumava a fer-ho, i aviat es va tornar a centrar en el que més li cridava l'atenció: el meu cul. Va agafar-se el penis i el va fer lliscar per les galtes de l'objecte del seu desig. L'Ivan estava molt excitat, podia notar com cada pinzellada del seu membre deixava un petit rastre d'esperma que notava fred sobre la pell.

Quan va encaixar el membre en el meu anus, sense penetrar-lo, però pressionant-lo, va començar a masturbar-se, i cada cop amb més intensitat; la seva respiració era forta i accelerada, la pressió que exercia cada cop més intensa. Em volia penetrar.

De sobte l'Ivan va aturar-se per agafar alguna cosa de la tauleta de nit. Els segons que va tardar en posar-se el preservatiu em van semblar un infern. Vaig escoltar també, com intentava obrir un lubricant que tindria guardat junt amb el condó. Ell tenia planejat fer-ho amb mi aquella mateixa nit?

Després de jugar una mica més, un cop tot estava llest, vaig deixar que introduís el penis dins meu; no ho va fer de manera brusca, però tampoc suau. Cap dels dos sabíem fer-ho millor. Tenia tantes ganes que arribés aquell moment, que em vaig deixar fer sense pensar en res més. Era el primer cop que notava aquella sensació; una barreja entre dolor lleu i un plaer que no puc descriure amb paraules.

Quan el seu membre va entrar sencer, L'Ivan va començar a fer moviments cap endavant i cap endarrere. La naturalitat es va apoderar de la situació, i de manera instintiva, vaig girar el coll tot el que vaig poder per buscar els seus llavis. Aquell va ser el primer- i últim- cop que els vaig trobar; les nostres boques es van ajuntar, per deixar jugar unes llengües que es volien conèixer.

També va ser el primer i l'últim cop que vam fer l'amor, o que el meu amic es va desfogar amb mi. L'Ivan em va penetrar amb empenta, entre carícies i petons, fins que va deixar anar potents dolls d'esperma dins meu, i mentre deixava escapar gemecs de plaer acompanyats d'algun renec espontani. Després d'això, amb una fredor inesperada, em va donar permís per masturbar-me i em va donar l'esquena de nou. L'Ivan havia tornat a trencar un d'aquells moments tan màgics.

El matí següent va ser tens, incòmode, i partir d'aleshores la nostra relació va canviar radicalment. El sexe, l'afecte i la proximitat, van desaparèixer d'un dia per l'altre, i la nostra relació d'amistat tampoc va perdurar. Aleshores encara no ho sabia, però el final d'aquella relació va ser el principi del meu despertar.

Autor: Tros de quòniam

Artisa: Nit negra.
Gràcies per ajudar-me a fer créixer una mica més aquest petit món de paraules i dibuixos.
Podeu veure més dels seus dibuixos a la seva pàgina d'instagram: @nitnegra

Capítol primer.

No era el primer cop que se m'escapava la mirada cap a on ningú havia d'advertir. Els meus ulls, àgils i curiosos, van recórrer d'incògnit el cos de l'Albert, que dret i davant del banc on jo seia, conversava amb la resta del grup. El meu amic no portava la samarreta posada i presumia sota el sol càlid d'agost aquell tors que sovint cridava la meva l'atenció. Però el més complicat va ser no fixar-me en la suggerent forma que es dibuixava sota dels seus pantalons negres d'esport; sobretot quan la gratava sense pudor, o quan l'agafava, subjectava o remenava, durant uns segons i potser com a reforç no verbal, gratuït i innecessari, de la seva presència "masculina i viril".

Tampoc era el primer cop que notava, en públic, l'escalfor que sents quan el delit de la vista es transforma en un petit plaer del cos. En aquelles ocasions procurava centrar-me en qualsevol altra cosa i no deixar que un simple formigueig es convertís en una pressió, per sota dels meus pantalons, que potser algú podria evidenciar. 

Amb l'objectiu de seguir aquesta estratègia, la meva atenció va dirigir-se de nou a la conversa que teníem tots els reunits. Tot i que eren temes que no m'interessaven gaire, en aquell moment hagués desitjat parlar de cotxes, motos, festa o drogues: qualsevol dels temes predilectes de la colla. Però com tampoc va ser d'estranyar, el tema de les noies i del sexe no van tardar a aparèixer. I aquest tipus de converses no m'ajudaven a oblidar el que no podia evitar imaginar.

Aquella mateixa tarda, l'Albert va comentar que tenia ganes de què juguessin amb les seves parts. El fal·locentrisme s'apoderava del meu amic en aquelles ocasions; totes les pràctiques que sol·licitava tenien com a protagonista absolut el seu membre, un fet que m'excitava tant com em repugnava, una atracció tant intensa com contradictòria. La fantasia de l'Albert es va materialitzar per sota de la seva cintura i, lluny d'amagar-se o dissimular, va alçar la cresta i exhibir davant de tots els presents aquella forma sinuosa que havia evolucionat de tal manera que deixava poc espai a la imaginació. S'agafava la verga erecta i feia broma amb uns i altres: "Qui prova?", no parava de preguntar dirigint-se a la resta del grup. 

Ningú imaginava que m'hauria prestat com a voluntari per concedir el plaer que el meu amic suplicava. Però si qualsevol dels nois del grup sabés el que em passava, seria qüestió de temps quedar-me exclòs.

També acostumava a passar que l'Albert, sobretot ell, em feia enfadar amb les seves bromes pesades, de mal gust i sovint ofensives. A tot el grup li semblava molt graciós, per exemple, refregar-se entre ells fent paròdia de les persones homosexuals, o assenyalar expressions i conductes que podrien posar en dubte la seva masculinitat rígida i fins i tot hostil en el pitjor dels casos. Era molt contradictori odiar el seu humor i sentir l'excitació de veure'ls en aquelles situacions; tan pròxims, còmodes i desvergonyits.

En un moment donat, l'Albert es va acostar a mi i em va agafar el cap amb aquelles mans grans i fermes, per apropar-lo amb força cap a l'objecte del meu desig. La meva reacció va ser la de sempre: resistir-me i molestar-me en el moment, renegar i encreuar els braços. Després vaig unir-me a les rialles del grup quan l'Albert va canviar d'objectiu i es va dedicar a molestar el noi que seia al meu costat. Aquest altre es va posar dret i d'un cop de mà dirigit al paquet de l'Albert el va deixar fora de combat. Tots no paràvem de riure, però jo també em sentia molt desafortunat per no poder participar en aquell joc.

Com tantes altres nits abans d'anar a dormir, per deixar descansar les meves frustracions, em vaig despullar i posar roba còmoda: uns pantalons grisos curts de tela fina que utilitzava per dormir a l'estiu. A continuació em vaig estirar al llit boca amunt i va ser qüestió de temps començar a notar aquella escalfor que em perseguia durant el dia i només de nit podia treballar.

Molts cops m'excitava pensant en una realitat paral·lela o alternativa on els meus col·legues tenien relacions sexuals entre ells i jo podia decidir a quina part del cos de l'Albert fer els petons més apassionats. Altres cops, en canvi, m'imaginava els meus amics en alguna de les anècdotes sexuals que sovint compartien amb el grup; no m'importava que les històries fossin una mentida evident per presumir i quedar bé, m'agradava imaginar els seus cossos en acció gaudint de la realitat o la ficció que ells mateixos havien creat.

Aquella nit vaig reproduir mentalment com l'Albert repetia la broma que m'havia fet poques hores abans al parc, però aquest cop jo no em resistia i la meva cara anava a parar de ple contra el seu penis erecte, que es mostrava intimidant sota dels pantalons. Les seves mans agafaven fort el meu cap i amb moviment suaus de pelvis refregava el seu membre per la meva cara. Jo obria la boca i intentava assaborir cada segon d'aquella situació.

En aquell escenari irreal estàvem ell i jo sols al parc, era de nit. El que va començar amb una broma, es va convertir una fel·lació incompleta quan l'Albert alternatiu va baixar els seus pantalons arrossegant amb ells la roba interior.

Endinsat en aquests pensaments, aviat vaig sentir la necessitat de facilitar-me amb la mà el que la ment ja no podia treballar per si sola.

Així doncs, em vaig començar a acariciar sense pressa i suaument el penis per sobre de la tela que l'empresonava. Quan la pel·lícula que la meva ment estava projectant va indicar el moment, vaig introduir la mà per sota dels pantalons fins a agafar-me el membre. Aquest començava a estar humit i em va respondre amb una gran palpitació.

Dins de la realitat paral·lela que estava reproduint, l'Albert s'havia animat a masturbar-me amb una delicadesa que no el caracteritzava. Estàvem ara a casa seva, continuant el que havíem començat al parc.

Vaig començar a fer moviments molt suaus cap amunt i cap avall, el meu prepuci lliscava , deixant sortir el gland per amagar-se de nou ininterrompudament. Eren moviments que tenia de sobres practicats. Si em concentrava molt, podia arribar a sentir les mans càlides de l'Albert jugant amb el meu penis. I també podia sentir el tacte del seu cos quan el recorria amb les meves mans. El podia veure completament despullat al llit de la seva habitació desordenada, estirat al meu costat i mirant-me amb una barreja de desig i curiositat. També podia escoltar la seva respiració accelerada i sorollosa, la seva excitació.

Fruit d'un rampell que a la vida real no tindria, vaig avançar una mica més dins d'aquella història imaginària. Després de posar-me damunt seu, els meus petons intensos van visitar detingudament el seu coll, els seus pectorals i el ventre. Cada cop m'apropava més al seu membre, que no parava de fregar i d'entrar en contacte amb el meu cos. No obstant això, quan estava a punt de tornar a petonejar-lo, vaig desfer el camí marcat pels meus llavis fins a quedar a la seva altura un altre cop. El mirava fixament i m'apropava als seus llavis carnosos. Em podia imaginar perfectament els petons de l'Albert, poc romàntics però excitants i passionals. Amb moviments de cintura i pelvis, jo buscava el contacte del seu penis, que la meva imaginació no podia veure des d'aquell angle però si notar darrere meu. Ell feia el mateix, i amb un somriure tímid, però entremaliat, intentava fer-se un lloc, cada cop amb més insistència, entre les galtes del meu cul.

Aquella escena m'havia fet perdre la noció del temps i de l'espai, en algun moment m'havia tret els pantalons i m'estava masturbant enèrgicament amb les cames ben obertes i la mà lliure estimulant vagament i amb respecte la zona de l'escrot. El clar que deixava anar el meu penis impregnava aquest i també la meva mà; la fricció d'un contra l'altre ocasionava sorolls viscosos, ininterromputs i pautats. Com si es tractés d'un termòmetre que arriba al màxim de temperatura, vaig deixar anar repetits dolls d'esperma sense deixar de pensar en aquella última escena amb l'Albert.

A continuació, i mentre recuperava l'alè, aquell clímax es va difuminar a poc a poc i em vaig trobar de nou sol a les fosques de la meva habitació. Els mals pensaments em van començar a envair fins a quedar-me adormit entre remordiments, frustracions i sobretot molta impotència.

Autor: Tros de quòniam

Artista: Niniopaja.
Gràcies per il·lustrar un grapat de paraules.
Podeu veure més dels seus dibuixos a la seva pàgina d'instagram: @niniopaja